Ningú sap ni recorda del seu nom: era una jove molt ignorada per tothom, no era gaire popular a la seva escola i les poques amistats que tenia es podien comptar només amb una mà. Tot i els seus esforços per poder arribar a ser algú important i a ressaltar no la van portar enlloc, treballava en una floristeria de la Rambla just davant del gran Teatre del Liceu gràcies a una amiga de sa mare. La pobra xicota es moria d'enveja per assistir algun dia a algun espectacle i vestir com les aristòcrates del nord de la ciutat cada vegada que les veia baixar al Liceu. Un dia va conèixer a un xicot que assistia molt al teatre i es van enamorar, gràcies a ell la noia va poder assistir la gran nit on representaven "Guillem Tell" de Rossini amb un gràcil vestit blanc del millor sastre de Barcelona. Es va asseure a la fila número 13 tot i tenir un mal pressentiment i, a un quart d'11 de la nit, just a l'inici del segon acte, quan el baríton i el tenor lluïen la seva millor escena, va caure una bomba al seu costat, perdent la vida en l'acte. Mentre vivia no va arribar a ser coneguda, però la seva mort va ser anunciada als periòdics: sent la jove del vestit blanc ple de sang pel sinistre que regalimava fins a la fila 12.

@RAVALENKS